Òbviament hi hauria alguns problemes pràctics per resoldre. Per exemple, les rodes necessàries per viatjar pel terreny podrien ser molt pesades i difícils de manejar per al vol. Per resoldre això, s'està pensant en dos robots en un que poden treballar conjuntament.
La Universitat de Berkeley, de Califòrnia, ha creat un robot gràcies al desenvolupament d'un equip d'investigadors de la universitat Biomimetic Millisystems Lab que se centra en la construcció de robots inspirats en la natura.
En lloc de desplaçar-se de forma estable i recta, aquest té un pas trontollant sobre sis potes en forma de C que permeten que viatgin a una notable velocitat. Una versió de la VelociRoACH, X2, va trencar el rècord de velocitat del robot per als robots de la seva mida, aconseguint velocitats de fins a 4,9 metres per segon.
S'ha modificat una altra versió VelociRoach per treballar en col·laboració amb un altre dels robots del laboratori, l'H2 Bird ornitòpter inspirat en un ocell. El Roachbot de 32 grams va ser equipat amb suports que li permet portar el 13.2 grams.
L'H2 Bird ornitòpter, te una micro-antena de manera que pot arribar a una velocitat de 2.7 metres per segon, prou ràpid per assolir la velocitat d'enlairament.
El Micro Air Vehicle (MAV) no pot enlairar-se des d'una posició estacionària. Les seves ales, no són prou grans com per proveir de suficient empenta per contrarestar el seu pes i la fricció causada pel contacte amb el terra. Podria ser llançat com un avió de paper, cosa que podria proporcionar un millor angle d'enlairament i velocitat suficient per al MAV per continuar pel seu compte.
Per determinar el millor angle i velocitat que seria millor llançar el MAV, l'equip d'investigadors de la Universitat de Berkeley van utilitzar un túnel de vent per recollir dades. Això els va permetre construir una plataforma personalitzada per instal·lar a la part posterior del VelociRoACH.
Amb les tècniques d'aprenentatge d'assaig i error, es va determinar que la velocitat mínima a la qual el MAV podria ser llançat amb èxit és de 1,2 metres per segon. Encara que el llançament pot fallar a aquesta velocitat, si això succeeix, és per la col·locació incorrecta a la base, que pot sacsejar-lo quan el VelociRoACH comença a moure's.
L'equip també va descobrir alguns efectes secundaris interessants. Si el pes augmenta, el consum d'energia de la VelociRoACH es perd al voltant del 24,5 per cent. D'altra banda, la MAV estabilitza la VelociRoACH.
Més experiments sobre aquests efectes seran el proper pas en la investigació per intentar crear les condicions de llançament perfectes amb el menor nombre de fallades possibles.
Font: CNET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquest és un blog amb moderador dels comentaris. Per tant, no apareixen immediatament